Dificultats
Efectivament, l’hongarès té una sintaxi que resulta complicada per als parlants de llengües llatines. Traduir una frase, de 17 paraules, ni amb subordinades o reflexives ni res, dels contes de Gyulla Illyés em costa quasi mitja hora. Clar, no sé res de vocabulari i fins i tot les paraules més elementals les he de buscar. Però el que em sobta és la sintaxi. La traducció literal seria aquesta més o menys considerant que algunes paraules poden tindre diferents accepcions i que n’he de destriar la correcta pel context. „ Ves solament dalt, jove, una falsa, penja sota una estirar biga aquell una petita bufa, cuinar i „ Una traducció correcta de la qual seria més o menys aquesta: „Joven, ves arriba al desvan y coje la pequeña vejiga que cuelga de la viga para cocinarla”. Realment cal pegar-li moltes voltes per a esbrinar el que significa, i si no fos perquè conec el context em resultaria impossible de traduir. Que en puc deduir jo, d’aquest batibull? L’orde és ben diferent, amb verb al final per confirmar-ho tot. Les arrels de les paraules van acompanyades dels sufixos que determinen al valor dels casos. L’article indefinit apareix amb un sentit molt més ample que el nostre. El verb porta un, sovint, sufix que el determina. No hi ha gènere ni número. Sembla que l’idioma anara in crescendo cap a la fi de la frase. Si els hongaresos construeixen les frases en aquest ordre, en quin sentit capten el discurs diari, el personal… al revés? Això no és plausible. No ho sembla, en la vida quotidiana. Finalment, si vull, de veritat tirar endavant la comprensió d’aquest poble mitjançant la llengua, hauria de fer un poc d’etnolinguistica: Triar paraules com ara família, persona, poble … i analitzar, per exemple un ritual com l’anada a un concert, tan important ací com és això. Una altra possibilitat seria triar paraules de diferents camps semàntics, que inclogueren els terrenys més universals com ara, família, espai, economia, temps i d’altres més modernes i comparar-les amb el català. Una comparació feta en nivells lèxics, semàntics, morfològics. Ítem més un anàlisi funcional, posicional i exegètic d’eixes paraules. I un lloc per vore’n algunes d’elles poden ser els contes que hem de traduir: es una forma ben tradicional d’entendre el món i que tinc a l’abast. Finalment, un sempre compara!