L’aspecte hongarès
Una altra característica que trobe en aquest país és la diferencia racial, ètnica, que es veu pel carrer. Pots trobar perfectament una xiqueta rossa i d’uns ulls blaus tan clars que semblen aigua, al costat un xiquet que s’assembla a un gitano. Es pot vore una dona major que passaria per una nòrdica o un vell que no desmereixeria d’un mediterrani. Parle de físics. No de vestimenta, que també es manifestament diversa. Junt a una persona vestida a la moda neo-hippy occidental et trobes l’obrer que vesteix pobre i soviètic. Però realment el que més em crida l’atenció es la tipologia humana: alts i baixos, rossos i morenos, amb cabells nòrdics o meridionals, alts i baixos. Jo crec que el pas de tanta gent, amb tanta facilitat propiciat per la geografia, i la diversitat de grups racials que hi han fan aquesta societat molt més mesclada que la nostra. I és clar, allà som en un extrem i la gent només venia escapada des del centre europeu o des del llunya orient. I als africans de tota mena els vam expulsar i fins fa dos dies hem rebutjat la mescla. I encara ho fem. Es en aquesta darrera dècada quan les immigracions massives ens faran canviar de valent. Saba nova i benefici si funciona bé. Cosa que desitgem.