Sopar
Per la vesprada-nit un sopar en casa d’una parella on es reuneix un grup il·lustrat de Budapest:es tracta d’antics professors en un institut jueu i que, o ho son o en simpatitzen. Descripció voluntariosa i predisposada del sopar: entorn: casa burgesa de fa dos-cents anys al centre de la ciutat. Portalada gran, pati interior amb algunes plantes. Tot empobrit i vell, sense manteniment. Casa de sostres alts amb un saló on arriben fins dalt de tot els prestatges amb llibres. Sostre alt i ocupació de tots els espais amb atifells i objectes vells i desgastats. En el saló s’ha preparat una taula, composta per una gran i una petita. Vaixella antiga, barroca i coberteria d’invitats. Sopar: s’inicia amb una llesca de pa untada amb una compota d’abargina, cacauets i bastonets salats per empassar-se diverses classes de begudes fortíssimes: Unicum que és l’aiguardent nacional: fortíssim i que fa parlar de tu. I d’altres licors que jo només ensume. A mes, vi . El sopar pròpiament es composa d’una amanida i una mena de pasta de pollastre i crema similar a la maonesa amb panís. En acabat encara apareix una mena de pastís fet de diferents classes de formatge, fortíssim i poderós que jo no faig sinó tastar lleugerament. El postre no l’hem vist perquè Eva i jo hem de marxar. El personal: Juli es jueva, antiga professora en l’institut al qual tots pertanyien. Té les formes de jueva segons em diu Eva: morena, cabell arrissat, llavis grassos… Tres homes amb barba i cos corpulent. Una psicòloga del centre, més major que nosaltres i vestida amb un aire de dona classe distingida europea. Totes les dones fumen i beuen molt. Els homes no fumen, però beuen molt. Es xarra abundantment de forma general en un to suau fins que esclaten rialles sonores. Al meu costat seu l’amfitrió de la casa amb qui jo parle anglès. Es professor d’història en la Universitat de Budapest. I té l’atenció de seure al meu costat i donar-me conversa de manera especial perquè la resta va a la seua. Es a dir no em presten mes atenció, aparent tal vegada, de la que es prestaria un invitat un tant molest. Eva em confirma que no mostren sentiments i que només algun petit detall manifesta que els caic bé . Per això l’atenció que em presta Pál és doblement significativa i a considerar. Es mostra interessat en el problema de la violència al País Basc i em pregunta abundantment. Comiat: molt menys formal del que jo imaginava. Eva diu adéu des de la seua cadira. Jo agraeixc des de la meua, i amb breus paraules s’acomiaden. Pál ens acompanya a la porta de casa, no obre la llum mentre eixim a les fosques i es retira ràpidament. Fi. Quin paper van jugar, en tots els sentits, els jueus en aquesta Europa central el sabem. Pels carrers, quan agafem un tramvia o un bus, la gent s’afanya a tornar a casa perquè es tard (sobre les 9’45 de la nit). El centre ja es tancat i mort.
Cena
Por la tarde-noche una cena en casa de una pareja donde se reúne un grupo de ilustrados de Budapest: se trata de antiguos profesores de un instituto judío y que, o lo son o simpatizan con ellos. Descripción voluntariosa y predispuesta de la cena: entorno: casa burguesa de hace dos cientos años en el centro de la ciudad. Portal grande, patio interior y alguna plantas. Todo empobrecido y viejo, sin mantenimiento. Casa de techos altos con un salón donde llegan hasta arriba las estanterías con libros. Todos los espacios ocupados por objetos viejos , prestigiosos y usados. En el salón se ha preparado una mesa, compuesta por una grande y otra más pequeña. Vajilla antigua, barroca y cubertería de invitados. Cena: se inicia con una rebanada de pan untado con una compota de berenjena, cacahuetes y bastoncitos salados para meterse en el cuerpo diversas clases de bebidas fortísimas. El Unicum que es el aguardiente nacional, durísimo, y que te hace hablarle al sol. Y otros licores que yo solo huelo. Además, vino. La cena propiamente , se compone de una ensalada y una especie de pasta de pollo similar a la mayonesa con maíz. Al terminar todavía aparece una especie de pastel hecho con diferentes clases de queso, fortísimo y poderoso que yo simplemente pruebo ligeramente. El postre no lo hemos visto porque Eva y yo nos hemos de ir. El personal es: Juli es judía, morena con el cabello rizado , labios gruesos… Tres hombres con barba y cuerpo corpulento. Una psicóloga del centro, más mayor que nosotros y vestida con un aire de mujer de clase muy distinguida europea. Todas la mujeres fuman y beben mucho. Los hombres no fuman pero beben muchísimo. Se habla abundantemente de forma general en un tono suave hasta que estallan risas bien altas. A mi lado se sienta el anfitrión de la casa a quien hablo en inglés. Es profesor de historia en
October 17th, 2007 at 8:28 am
A las 9: 45 de la noche casi todos los centros de las ciudades del mundo están cerrados, como el de Budapest. La reunión que describes me parece muy agradable, la comida húngara, además, es deliciosa. Probé el Vilmos, y me gustó, aunque es muy fuerte.
Muchos saludos.
February 21st, 2008 at 1:59 am
Nice Site! Thanks!