De l’hongarès
Llueix un sol suficient per escalfar. Diàfan en uns moments i, de vegades enterbolit per nuvolades baixes. La casa es agradabilíssima amb les vistes que hi han: una escola de ninos al davant, però menuda i amb arbram reparador, després dos blocs de cases un poc allunyades i el paisatge obert amb els pujols d’aquesta zona poblats de cases individuals entre uns boscos variats.
Seure escrivint, i vore per la finestra els verd i incipient roig dels arbres és plaent. Em faig cafè i escolte musica. Prepararé el dinar i traduiré un poc dels contes. Plaer de llegir la gramàtica descobrint noves formes de món. Trobe interessant introduir-me en un univers desconegut intel·lectualment. L’hongarès té els components que li manquen a les llengües que conec per a fer-lo d’una complexitat que jo no coneixia. La possibilitat, en aquest sentit tan humboldiana, de descobrir una imatge nova de la llengua em sembla un repte. Ara resultaria interessant vore la transcripció del llenguatge a la vida real. Què significa harmonia de les vocals? Què la degeminació? De quina manera un sufix , tant determinant en l’hongarès, suposa una nova concepció de les formes de comportar-se , de viure?