Per la vesprada anem a fer un passeig des de la placa Móricz Zsigmond Körtér cap a dalt del puig on hi ha
la Ciutadella amb aquella estàtua tan
„realsozialism” ( però a la que li han arrancat els dos soldats soviètics). La pujada, l’entorn és ben bonic amb tot d’arbrar que grogueja i és divers. La vista sobre el Danubi i la ciutat a hora capvesral és la idònia: tonalitats cremades i llunyania grisa mentre el riu s’escapa al N i al SE. Infinites punxes s’eleven sobre la resta de l’aglomeració urbana: les esglésies i els fumerals Dos símbols clars.
This entry was posted
on Monday, March 24th, 2008 at 11:48 am and is filed under Uncategorized.
You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed.
You can leave a response, or trackback from your own site.