Cafeteria i exposició
Dinem en un restaurant popular tipus self-service. Ens costa uns 6 € per dos plats combinats, un postre i una ampolla d’aigua. Es un local del centre de Budapest i hora de dinar, i hi ha alguna persona sola, alguna família. Anem a prendre cafè en una cafeteria on ella anava d’estudianta: estil clàssic centreuropeu, un poc vell ja. Gent major i jove, dos dones amb dos fillets xarren animadorament però en un semi silenci plaent. Coques de bona qualitat i cafè. En demanem dos (jo de pruna i ella de poma) dos cafès i dos sucs de poma, preu total 6 € més. Passeig per vora el Danubi veient la gràcia de la ciutat central. Entrem en un hotel modernista que es pot visitar. Renovat de fa poc i fet per als diplomàtics, es massa pur i nou per al meu gust: el trobe un tant fada. Cauen quatre gotes. La ciutat em dona un gust apacible, fins i tot amb el tràfic intens que té. Hi camina gent treballadora i assenyada. Fem temps fins que arriba l’hora d’anar a la inauguració d’un amic seu escultor que exposa obra. L’ambient, amb gent de tot tipus, vol dir, major i jove, elegant i menys, s’adiu amb el mateix que es faria a casa nostra. Tal vegada ací hi ha un ambient un tant més pobre com en quasi tot: sobre una tauleta quatre ampolles i dos pastes de les que cada un agafa el que vol. Hi ha un discurs d’un crític que, òbviament, no entenc. Eva em presenta els seus amics, germans, ell l’escultor, ella pintora, i que exposarà la setmana vinent també. Eva fa una xerradeta amb ella perquè sap que te un problema de salut i mira d’ajudar-la. Però tornem cap a casa abans que ningú perquè Eva és molt cansada i hem de fer un recorregut de bona mitja hora amb el bus fins arribar a Budaörs. Busos pobres i atrotinats però que fan molt bon servei.
