|
|
|
|
|
|
|
 |
|
Ferenc Molnár
Liliom
Traducció de Eloi Castelló
Títol original: Liliom
Re & Ma 12 • Barcelona, 2003
Llengües de edició: català
|
|
|
Liliom es mou entre el drama més o menys popular i la fantasia poètica, i equilibra la capacitat lírica de la peça i les escenes en què s’imposen els instints més vitals. Alguna cosa té d’història-riu l’obra de Molnár, que fa servir la metàfora del carrusel de fira per parlar del destí i de les emocions més immediates.
Liliom és un xarlatà de fira. Treballa al carroussel de Madame Muscat, que el fa fora del seu negoci per gelosia, perquè ell s’ha encapritxat d’una criada, Julie, que s’enamora d’ell. Van a viure junts, a casa d’un oncle d’ella; no tenen diners, i ell la pega. Julie queda embarassada i Liliom, incapaç de treballar, es deixa induir per un amic de mala vida a intentar robar el caixer que paga els sous als obrers d’una fàbrica. El crim, còmicament, és un fracàs, i Liliom, en veure la policia, es clava el ganivet de cuina que tenia com a arma d’atac. El porten a casa de la tia, on mor en presència de Julie. Quan aquesta es retira, arriben un policia-àngel que condueix Liliom al cel, a la secció de suïcides. L’agent celestial li ofereix l’oportunitat de penedir-se, però ell no ho accepta. Li proposen aleshores de visitar la seva filla quan tingui setze anys. L’última escena és la visita de Liliom, vestit de captaire, a Julie i la seva filla, que no el reconeixen. Abans de marxar, Liliom regala a la seva filla una estrella que ha robat al cel i, després, la pega; la noia, en lloc de sentir el cop, nota una carícia. Julie, que no s’ha tornat a casar i que sempre ha dit a la seva filla que el seu pare va anar a Amèrica i allà va morir, li explica ara que també a ella, una vegada, algú la va pegar, però que a ella tampoc no li va fer gens de mal.
|
|
|
|
|
