|
|
|
|
|
|
|
 |
|
Sándor Márai
La germana
Traducció de Eloi Castelló
Títol original: A nõvér
Empúries • Barcelona, 2007
Llengües de edició: català, castellà
|
|
|
En plena guerra mundial, un cèlebre pianista descobreix durant el viatge en tren amb destinació a Itàlia que l’endemà res serà com abans: potser aquella nit serà l’últim concert de la seva vida, i potser no tornarà a veure mai més l’E., l’amant amb qui l’uneix una relació ambígua i morbosa. Però per què? La resposta trigarà mesos a descobrir-la, tants com restarà prostrat en un llit d’hospital, a Florència, on l’ingressaran just després del concert víctima d’un virus raríssim. Mai cap novel·la havia sabut explicar la malaltia amb tanta precisió, tensió i cruesa, en una osmosi al·lucinògena entre el físic i el psíquic. Esgotat i quasi vençut per les impietoses agressions del dolor, o atordit per les misericordioses injeccions de morfina, el pianista Z. duu a terme un veritable trajecte de mort, acompanyat per quatre àngels (de nom Cherubina, Carissima, Mattutina i Dolorissa) benèfics i inquietants alhora, quatre monges vigilants que el vetllaran amb atencions de vegades massa femenines i tot. I just en el moment que el músic sembla renunciar definitivament a la lluita, una d’aquestes presències li dirà: “No vull que es mori”. Però quina? Per molt que s’hi esforci, Z. no aconseguirà mai la certesa absoluta sobre la identitat d’aquella veu, la veu que en la foscor nocturna de la seva cambra li ha pregat que visqui. I tanmateix serà aquella “força femenina” emmascarada la que lluitarà per ell i l’arrossegarà cap a la vida.
|
|
|
|
|
