|
|
|
|
|
|
|
 |
|
Sándor Márai
La dona justa
Traducció de Eloi Castelló i Anna Soler
Títol original: Az igazi. Judit
Edicions 62 • Barcelona, març / 2005
Llengües de edició: català, castellà
|
|
|
Publicada per primera vegada el 1941 i ampliada el 1949 per a l’edició alemanya, amb La dona justa —una profunda reflexió sobre l’amor, les passions i el sentit últim de la vida—, Sándor Márai estira el fil d’un triangle amorós des de la veu dels seus protagonistes.
Una tarda, en una elegant pastisseria de Budapest, una dona explica a una altra dona com un dia, havent trobat a la cartera del seu marit una cinta lila, es va adonar que a la vida d’ell hi havia —i potser hi ha encara— una passió secreta i ardent i com, d’ençà d’aleshores, prova debades de reconquerir-lo.
Un vespre, en una cafeteria de la mateixa ciutat, l’home que va ser-ne el marit explica a un altre home com va esperar durant una pila d’anys una dona que era la seva raó de viure i com, havent-se divorciat de la primera esposa, s’hi va casar i a continuació la va perdre per sempre.
A trenc d’alba, en una pensió de Roma, aquesta darrera dona explica al seu amant com ella, minyona de comarques, va aconseguir casar-se amb un home ric i com a la passió amorosa es pot trobar ràbia, ressentiment i clams de venjança.
|
|
|
|
|
