Literatura húngara online
Literatura húngara online
Inici Notícies Agenda Llibres Crónicas húngaras Castellà Català
Literatura húngara online
Literatura húngara online
Literatura húngara online
Futbòl i lletres
Péter Esterházy

Magyar Szak- és Szépirodalmi Szerzõk és Kiadók Reprográfiai Egyesülete
Edita la Fondació Hongaresa del Llibre
Literatura húngara online
Viceversa
Joaquim Miret i Sans

Budapest amb ulls d’un català

Traducció de Antonio Manuel Fuentes Gaviño

Font: Dietaris de viatge
Recomana aquest article als teus amics Versió per a imprimir

Dimecres 5 de juny (de 1901) : Pel matí passejo per Buda, passant pel gran pont penjant de tres ulls, que és molt ample al centre. En acabar el pont, travesso un llarg túnel i de l’altre costat veig l’eixample de Buda. A través de boniques escales i jardins pujo al turó en què hi ha la vella població i el palau reial. Hi veig el gran pati d’aquest palau i entro a la capella on hi ha una tribuna reial. Des de la terrassa s’albira un bell panorama de tota la ciutat de Pest, amb el curs del Danubi. Hi visito també l’església gòtica de Sant Maties, i baixo a peu al quai o moll, on hi ha encants o parades de venda de sabates i roba. Amb el vapor creuo el riu i passejo pel nou i grandiós carrer o boulevard Andrássy, ple de bones botigues i cafès, i molt animat. Per la tarda vaig a la plaça Calví, plena també de botigues, però no tan bones, i passejo per Kerepesi utza. He dinat i sopat en cerveseries alemanyes. Escriu una postal a Sagarra.

Dijous 6 (de juny de 1901): Pel matí passejo pel bonic carrer boulevard Váczi utza, que mena a l’estació principal o de l’Stadbanhof. Veig aquesta gare, que és bona, però gens maca comparada amb la de Munic o Frankfurt. Tanmateix, té un bell jardí molt gran i frondós. Pel carrer Teréz út, ple d’edificis sumptuosos i nous, vaig al carrer Andrássy. Com que és dia de Corpus, es veu molta gent de festa. Vaig al moll del riu i hi veig el nou Palau del Parlament, que encara no està acabat, gòtic, molt elegant, amb nombroses estatuetes, cresteries i torres molt típiques. Per la tarda sóc al parc Városliget, molt gran, molt bufó, amb grans arbres agrupats de manera molt artística, i amb nombrosos cafès, restaurants, cavallets, teatres, etc. Una extraordinària animació. És una imatge que fa gust de veure. Per la nit sóc al Teatre de l’Òpera, al carrer Andrássy, i abans faig el sopar al restaurant Drehler, que es troba just enfront. Canten Lohengrin: el tenor Bronlick, molt gros i sense veu, vesteix ben bé; i els escenaris són bons; la tiple, Elsa, la senyoreta Kaczer, bona figura i molt ben vestida, sobretot a l’acte del casament, amb un vestit molt original i distingit.

Cercar

Edita la Fondació Hongaresa del Llibre Copyright © LHO, 2007